LA COL·LECCIÓ D’ART DE PEP COLOMER

Jordi Falgàs

 

Amb una sola ullada a les més de cinquanta pintures i dibuixos que pertanyien a Pep Colomer és fàcil adonar-se que la majoria van acabar a les seves mans com a resultat de l’amistat que tenia amb els artistes; per tant, segurament van ser fruit d’intercanvis o obsequis, i per això unes quantes obres porten una dedicatòria de l’autor. Aquests són els casos de grans amics seus, pintors de Girona o Barcelona, tant de la seva generació com de més joves que ell, per exemple Enric Ansesa, Jaume Faixó, Enric Marquès, Pera Planells, Roca Delpech i Torras Bachs. Amb tots ells havia coincidit en exposicions col·lectives i en altres projectes, com el Cercle Artístic i ANSIBA.

Una atenció especial mereix el conjunt d’obres de Frederic Lloveras, amb qui va estar unit per una llarga i profunda amistat des de l’època de la República fins a la seva mort; per això hi ha aquarel·les, olis i dibuixos datats entre 1941 i 1977, d’entre els quals destaquen retrats de Colomer i de la seva esposa, Carme. Colomer admirava l’obra de Lloveras, i no és estrany que en el seu llegat també es conservin catàlegs, fotografies i altres documents relacionats amb la trajectòria artística del seu amic, a més d’una interessant correspondència.

Entre 1988 i 1990, Colomer també va adquirir algunes obres d’art.[1] Malgrat la diversitat de tècniques i tendències, el que sorprèn és l’interès de Colomer per l’informalisme i per autors que s’aproximaven a l’abstracció sense abandonar del tot les referències figuratives. Són pintures i gravats d’artistes catalans o estrangers residents a Catalunya que havia vist exposats en alguna de les galeries d’art que hi havia aleshores a Girona. És el cas de les obres de Tàpies, Clavé, Jim Bird, Beulas, Koyama i Dai-Bih-in.

Pep Colomer no era un col·leccionista, però aquesta petita i eclèctica col·lecció d’art demostra el seu interès pels llenguatges contemporanis. Aquí la publiquem per primera vegada, i he d’admetre que la informació és precària, perquè aquesta part del seu llegat només ha estat catalogada de manera parcial i encara no s’ha estudiat a fons. Tanmateix, val la pena donar a conèixer aquestes obres perquè també ens ajuden a entendre qui va ser Colomer i quins eren els seus interessos artístics. El conjunt és prou destacat i ofereix un petit però selecte panorama de la pintura catalana de la segona meitat del segle xx.

 



[1] Vegeu la documentació de la galeria Sebastià Jané i de la galeria Caramany, Fons Colomer, Fundació Colomer-Sanz, en dipòsit al Museu d’Art de Girona, núm. reg. 555-561.