CATÀLEG DE DISSENY

Jordi Falgàs

 

Hem creat aquesta categoria genèrica de disseny per presentar totes aquelles obres de Colomer (i de Colomer en col·laboració amb altres artistes) que són resultat del seu treball com a decorador, dissenyador publicitari i de mobles, i il·lustrador. És a dir, són projectes que van ser fruit d’encàrrecs o que estan relacionats amb la seva activitat professional, sovint amb una finalitat comercial. No hem d’oblidar que Colomer va viure sobretot d’aquest treball, a banda de rendes familiars, i només en comptades ocasions va posar les seves pintures a la venda en alguna galeria d’art.

Aquest aspecte del treball de Colomer havia estat molt poc investigat, i la recerca que hem fet ha permès descobrir nombrosos treballs oblidats i projectes desconeguts. De forma semblant a la seva trajectòria com a pintor, en el cas del disseny també hi ha una divisió molt clara entre el que va fer fins a la Guerra Civil, quan tenia trenta anys, i el que va fer després, durant el franquisme. De la seva obra de joventut, no en guardava gaire res, però en canvi ens ha estat relativament fàcil trobar-ne testimonis visuals i catalogar-la, perquè sovint va treballar en projectes amb una important projecció pública. Així doncs, els diaris i revistes catalans dels anys de la República ens han tornat a demostrar que són molt bones fonts per conèixer la vitalitat artística d’aquell període. Aquest és el cas de moltes obres que va fer en col·laboració amb Francesc Gallostra després de la seva tornada de Brussel·les, el 1931. Destaquen la sèrie de cartells que van concebre per als aplecs del GEiEG i tots els treballs relacionats amb les successives edicions de la Fira Comercial i Agrícola de Girona. També hem tret a la llum els seus primers encàrrecs com a decoradors i interioristes, per a nombrosos comerços a Girona i Olot. I en el cas de Colomer, en solitari, també hem pogut ampliar el nombre d’obres conegudes que va fer com a il•lustrador per a diferents publicacions.

En canvi, en el llegat Colomer sí que hi hem trobat una extensíssima col·lecció de dibuixos i projectes de decoració del període de la dictadura, quan va continuar treballant com a interiorista sense Gallostra. Malauradament, a causa de les circumstàncies polítiques i econòmiques de la postguerra, Colomer no va tornar a treballar mai més en projectes públics, i tot el que va fer va ser per a clients particulars o petits negocis familiars, amb la qual cosa no n’hi ha ni rastre a les hemeroteques. Aquest buit, junt amb la desgràcia que Colomer no tenia per costum datar els seus projectes (igual que en el cas de la pintura), ens ha impossibilitat catalogar-los amb precisió. Sortosament alguns porten la data, i també hem pogut localitzar alguns mobles i interiors que encara es conserven, la qual cosa permet, ni que sigui vagament, fer-se una idea de quin tipus d’obra va realitzar durant aquestes dècades.

D’aquest vessant de l’obra de Colomer, novament en sobresurt un gran dibuixant, tant si es tractava de dissenyar una cadira o una taula com tot el mobiliari d’una casa o d’una botiga. El conjunt de dibuixos també demostren que coneixia l’ofici i podia proporcionar instruccions tècniques molt detallades als industrials i artesans que li duien a terme els encàrrecs. També es pot deduir que sovint havia treballat en condicions precàries, i que aprofitava qualsevol retall de paper per fer-hi els seus esbossos. Per damunt de tot, però, també resulta obvi que Colomer va intentar mantenir els valors de la feina ben feta, l’atenció al detall i el confort de l’usuari. Tal com va declarar el 1979 a Anna Carrascal, “transformava els espais segons les persones que hi havien de viure cercant que la decoració comuniqués benestar”.

Per descomptat, la dicotomia entre el pintor que no vol vendre pintures i el decorador que viu dels encàrrecs no era tan clara en la vida de Colomer com nosaltres la presentem ara, ja que tot es va anar produint d’una manera simultània i sincrònica. I tal com ja hem vist parlant de la pintura, a Colomer li era impossible oblidar-se dels seus coneixements quan canviava de disciplina. Al contrari, el seu ofici de decorador era molt present en la seva pintura i viceversa, i s’enriquien mútuament, de manera semblant —i salvant les distàncies— al que els havia passat a alguns contemporanis seus, per bé que llunyans, com Andy Warhol i James Rosenquist.