1907-1939 Anys de formació i República

Jordi Falgàs

 

Les primeres obres d’art de Colomer podrien ser datades del 1925, quan ens consta que va participar en l’Exposició Provincial d’Art del GEiEG amb uns dibuixos, però o bé no s’han conservat o bé no s’han pogut identificar. També podria haver-hi dibuixos i pintures de la seva etapa d’estudiant a la Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’acadèmia de Josep Aguilera, època en què també sabem que va exposar sovint amb els Amics de les Arts. Algunes obres sense datar que s’han inclòs en aquest capítol podrien ser d’aquest període, sobretot alguna natura morta o algun dels paisatges dels afores de Girona, però la seva obra més antiga que es conserva, signada i datada, i fins ara inèdita, és un dibuix de 1930 (núm. cat. 1, pàg. 84). Curiosament, és un retrat femení, un dels gèneres que va conrear amb més freqüència i durant tota la seva vida. El dibuix tant podria haver estat fet a Girona, a principis de l’any, o a Brussel·les, on va residir des del mes de març. És una obra que demostra que Colomer ja era un bon dibuixant: amb economia de traços i petits ombrejats per donar volum a les formes, aconsegueix crear un rostre que, mirant de fit a fit l’observador, té una força captivadora.

En els següents dibuixos, de 1932, ja apareix el segon gran tema de l’obra de Colomer: el paisatge urbà de Girona, que també serà una constant fins a la fi de la seva carrera. Crida l’atenció el fet que Colomer no va escollir cap dels edificis o monuments típicament gironins sinó que, en un dibuix i una pintura molt semblants, va optar per la façana posterior del garatge Callicó (núm. cat. 2 i 3, pàg. 84-85). L’edifici, enderrocat el 1980 per aixecar-hi el que durant uns anys va ser la seu del Banc d’Espanya, formava part d’un conjunt de naus industrials projectades per Rafael Masó i tenia l’entrada principal a la gran via de Jaume I. Però Colomer va situar-se al carrer Bonastruc de Porta, prop de la via del tren, que s’aprecia en una línia horitzontal a terra entre els pals d’electricitat. L’indret era ben conegut per Colomer, ja que també era la part posterior de la ronda Ferran Puig, núm. 10, on ell i Francesc Gallostra tenien el seu negoci de decoració des de feia un any. En realitat, la visió de l’edifici queda obstruïda per la vegetació, per una paret i pels pals d’electricitat que hi ha en primer terme i al mig de la composició. En aquest moment inicial de la seva carrera, Colomer ja demostra que no estava interessat en l’edifici en si mateix sinó que, clarament, el que buscava era el joc de formes en un lloc que podia semblar escollit a l’atzar, sense interès aparent.

Colomer utilitzava un llenguatge que, des del realisme, era rotundament modern pel fet que subvertia la importància del motiu i parlava d’un espai a la perifèria de la ciutat, d’arquitectura industrial, un lloc aparentment desordenat i caòtic que per molta gent no hauria estat digne de la mirada de l’artista. Però amb el joc geomètric de les plantes, els pals, els fils elèctrics i les formes de l’edifici, els quals dota d’un cromatisme molt subtil i acurat —la pintura és d’un dia nevat, fred—, Colomer parlava de la bellesa quotidiana i del poder de transformació que tenia la mirada de l’artista. Amb això inaugurava un discurs que mai més no abandonaria, malgrat els canvis i l’evolució del seu llenguatge.

De l’any 1938 m’ha cridat l’atenció una sèrie de sis dibuixos d’arquitectura (núm. cat. 10-15, pàg. 90-91), molt acurats en el tractament i en la presentació, dins d’un requadre. En destaquen dos, especialment, que porten en lletra manuscrita de Colomer els noms “Amparo” i “¡Amparo! García Lorca”. Això indica, sens dubte, que es tracta d’una imatge relacionada amb el poema del mateix nom de Federico García Lorca pertanyent al Poema del cante jondo (1921-31), que comença amb els versos: “Amparo, ¡qué sola estás en tu casa, vestida de blanco!” Potser es tractava d’una sèrie d’il·lustracions per a poemes o de projectes per a decorats d’una representació teatral, com es podria deduir del núm. cat. 15.